FIGURES MUSICALS

Els sons musicals han de tenir una durada precisa en el temps, sinó fos així, no seria possible la música. Les figures de valor són les que determinen la durada dels sons entre si. Els silencis són les pauses sonores dels sons musicals. 

1. EL VALOR DE LES NOTES

Les figures de valor  són set, i de més a menys són: 

• RODONA (4 temps)
• BLANCA (2 temps)
• NEGRA (1 temps)
• CORXERA (1/2 temps)
• SEMICORXERA (1/4 temps)
• FUSA (1/8 temps)
• SEMIFUSA (1/16 temps)

2. ELS SILENCIS 

Un silenci és una indicació de no tocar, creant un silenci entre notes o acords. En tota la música rítmica, els silencis són tan fonamentals com les notes tocades. Per cada figura d'una nota hi ha un símbol de silenci amb el mateix valor de temps. El símbol indica quan deixar de tocar i durant quant temps. Clarament, el valor d'un símbol de silenci depén totalment del compàs.

Cada silenci correspon en durada al valor d'una determinada figura de valor, per la qual cosa podem dir que hi ha parelles equivalents en durada entre figures i silencis.

3. ELS PUNTETS

Si una nota va seguida d'un punt, el seu valor de temps s'augmenta en una mitat. També es poden afegir punts als silencis, seguint exactament el mateix principi que per a les notes: el punt augmenta en una mitat la duració del silenci.

4. LA LLIGADURA

Fins ara, totes les instruccions de mesura s'han limitat als confins d'un compàs. Per a estendre una nota sense interrompre-la durant més temps que el representat per un compàs, s'utilitza una lligadura, que és una línia corba que connecta dos notes de la mateixa tonalitat a un costat i a l'altre de la ratlla de separació del compàs, i indica que la nota ha de tocar-se durant la duració d'ambdós valors. La lligadura pot unir qualsevol parell de notes, dins o fora d'un compàs, però no s'usa amb els silencis. A més de combinar dos figures en una més llarga, les lligadures servixen per a fer més clara una frase complicada, de manera que puga veure's com està construïda i on van els colps principals.

Al següent enllaç, trobareu dos jocs interactius per a practicar les figures musicals:

- JOC 1

- JOC 2

AJUDA LA MÚSICA A APRENDRE NOUS IDIOMES?

Els musics percibeixen en la música les estructures, les tonalitats, etc. i poden separar les notes d'una frase musical i analitzar l'harmonia. Aquest procés, és el mateix amb una llengua estrangera, perquè la llengua es compon de paraules formades a partir de sons. Arribar a aïllar un so conegut no depén tan sols de la memòria, sinó també de la música.

El llenguatge musical està compost per signes musicals i també per termes italians que els alumnes han de conéixer per comprendre millor les intencions dels compositors alhora d'escriure les seues obres. Per exemple, quan interpretem una cançó hem de tindre en compte els matisos musicals, és a dir, el grau d'intensitat en què es produeixen els sons. Aquestos matisos musicals venen expressats en italià, i alguns exemples són:

A més, el temps, la dinàmica, el caràcter, alguns signes de repetició, etc. es representen també amb paraules italianes, com ara: crescendo ( augmentar gradualment el so), decrescendo (disminuir gradualment el so), sforzando, largo, adagio (lentament), andante (pausadament), allegro (ràpid), presto ( molt ràpid)...

Així mateix, a través de les cançons podem treballar qualsevol idioma, especialment el inglès i el francès, perquè són els idiomes que els nostres alumnes tenen més a l'abast en Primària, independenment d'estar immersos en un plan bilingüe o viure en una comunitat amb un idioma propi.

QUÈ PASSA AL NOSTRE CERVELL QUAN ESCOLTEM MÚSICA?

En l'actualitat, hi ha molts estudis dedicats a provar la influència que la música exerceix sobre les persones, estudis que van des del terreny conductiu al desenvolupament físic o psicològic.

Centrant-nos en la infància, podem afirmar que la música és fonamental per a obtenir respostes positives en els xiquets i xiquetes. Per això, és molt important la música en totes les fases del desenvolupament infantil.

Són molts els beneficis que es poden obtenir d'escoltar música, com ara relaxar o estimular, millorar la psicomotricitat, desenvolupar aptituds cognitives, augmentar la capacitat de concentració i la memòria. Avuí en dia, queda demostrar que la música és de vital importància, fins i tot, en el món de la medicina, amb resultats molt positius.

Diversos científics han estudiat com funciona el cervell humà quan s'escolta música, i han comprovat que existeix una gran cantitat de zones al cervell que s'estimulen al mateix temps.

Però el més sorprenent, ha sigut quan van vorer que, aquelles persones que es dediquen a interpretar i tocar algun instrument musical, el procesament d'informació en seqüències complexes que realitzen ho feien a una gran velocitat i quantitat.

Encara que la investigació és recent, els neurocientífics descobriren que tocar un instrument involucra quasi totes les àrees del cervell al mateix temps.

Al següent video podeu visualitzar com ocorre aquesta situació al cervell.

COMPOSITORS DE MÚSICA CLÀSSICA

Existeix un gran nombre de compositors de música clàssica, però en aquesta entrada anem a parlar dels 3 més importants, que són:

1. WOLFGANG AMADEUS MOZART

El 27 de gener de l'any 1756, va néixer a la ciutat de Salzburg un dels músics més grans de tots els temps: W. A. Mozart. Va ser un xiquet prodigi, als 3 anys ja tocava el clavicèmbal, als 4 començava amb el violí, als 5 ja escrivia les primeres partitures i als 6 anys tocava en públic, sol o bé acompanyat de la seua germana gran Nanerl.

El seu pare era Leopold Mozart, i també era músic. Ell va ser el seu primer mestre. 

Els germans de Mozart, acompanyats del seu pare, van viatjar per tota Europa. A tot arreu on anaven, els nens prodigis provocaven admiració.

Mozart va escriure la seua primera òpera quan tenia 13 anys i la va estrenar amb un gran èxit. Va morir a Viena, als 36 anys quan li faltaven poques pàgines per a acabar el Rèquiem, i en la més absoluta misèria. 

En la seua curta vida, Mozart va escriure més de 600 obres de tots els gèneres musicals.

2. LUDWIG VAN BEETHOVEN

Va néixer a Bonn (Alemanya) el 16 de desembre de 1770. Era fill d'una família humil i no va tenir una infància molt agradable.

Son pare, als 8 anys, el va presentar en concerts i va fer una gira per Holanda. Als 12 anys, va destacar com a intèrpret de piano, orgue i viola. Va rebre lliçons de grans mestres com Mozart, Haydn i Salieri.

Amb 39 anys, es queda sord completament, i això, junt amb la vida tan difícil que va tindre, va fer que tinguera un caràcter esquerp i solitari, però alhora va ser un home fort i tenaç, fet que el va ajudar a composar obres on contrastava la tristesa i el dolor, amb l'alegria i l'amor.

Després de patir diferents desamors, el 26 de març de 1827 mor sol a Viena. Les seues obres més conegudes són:

"Para Elisa" (Composició per a piano) i algunes simfonies com "La Pastoral", "L'Heroica" i la Simfonia núm. 9 (Himne de l'alegria).

3. JOHANN SEBASTIAN BACH

Bach va néixer a Eisenach (Alemanya) el 1685. Era el més jove de 8 fills. El seu pare era músic de l'orquestra a Eisenach i el va iniciar en la música.

El 1707 treballava com a organista i compositor, i es va casar amb la seua cosina, Maria Barbara Bach. Més endavant, va marxar a Köthen per a dirigir l'rquestra de la cort del príncep Leopold. També va viatjar a Viena.

En 1720 va morir la seua esposa, i un any després es va casar amb Anna Magdalena Wilcken, una excel·lent soprano. Va tindre 13 fills, dels quals 3 van ser músics molt reconeguts.

Va treballar de cantor, de director musical, de compositor i de mestre. Els darrers anys de la seua vida, va patir una malaltia a la vista. El van operar 2 cops sense resultats.

Va ser conegut a Alemanya com a organista, però no com a compositor. De fet, molts anys després de la seua mort, al s. XIX, ningú recordava l'obra de J. S. Bach, fins que un musicòleg va publicar una biografia seua, i Mendelssohn (músic famós) va dirigir una obra seua.

Les seues obres més importants són: "Concerts de Brandenburg" (per a diversos solistes i orquestra) i "La passió segons san Mateu" (obra vocal).

CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS HUMANES

1. VEUS FEMENINES

Les veus femenines es divideixen en tres classes:

1.1. SOPRANO

És la veu més aguda, es distingeix per la seva facilitat i espontaneïtat en el registre agut. Són veus potents en el agut i més dèbils en el registre greu.

1.2. MEZZO SOPRANO

És una veu que no té els aguts de la soprano ni els greus de la contralt, i en canvi té un registre mig molt expressiu i ple.

1.3. CONTRALT

És la veu femenina més greu, en aquest registre la veu sona potent i rodona.

2. VEUS MASCULINES

Les veus masculines les podem classificar en els següents grups:

2.1. CONTRATENOR

És la veu masculina més aguda, amb un registre sobre-agut notable. Canta a la tessitura de les contralts

2.2. TENOR

És una veu amb facilitat per els aguts i amb uns greus poc potents. Tenen la mateixa tessitura que les sopranos però una octava més greu. 

2.3. BARÍTON

És una veu a cavall entre els tenors i els baixos. La seva tessitura és com en les Mezzos. 

2.4. BAIX 

És la veu masculina més greu. La seva tessitura coincideix amb la de les contralts però una octava més greu.

3. VEUS BLANQUES

S’anomena així a les veus dels nens i nenes i també a les veus femenines. 

LES VEUS INFANTILS es classifiquen de la mateixa manera que les veus femenines: sopranos, mezzo sopranos i contralts. 

En la seua funció musical, la veu pot fer el paper de solista o bé combinar-se amb altres formant part d’un grup que pot anar d’un nombre reduït de veus a la gran massa coral. També hem de diferenciar entre cantar a una sola veu, és a dir, fent plegats la mateixa melodia, el resultat d’això és la monodia, i cantar a vàries veus, fent el que s’anomena polifonia, en aquest cas les veus estan distribuïdes d’aguts a greus en els diferents grups.

MEDINT LA MÚSICA

EL POLS

El pols es la unitat bàsica que s'utilitza per a medir el temps. Es tracta d'una successió de polsacions que es repeteixen dividint el temps en parts iguals. Normalment, el pols sol ser regular en una cançó.

EL COMPÀS

La paraula compàs ve del llatí cum passus i literalment significa amb el pas. El compàs és la unitat mètrica que determina el nombre de polsacions existents entre un accent i un altre. Hi ha distints tipus de compassos segons l’accentuació. Poden ser binaris, ternaris , quaternaris i d’amalgama. 

1. REPRESENTACIÓ GRÀFICA DEL COMPÀS MUSICAL

Signe musical en forma de fracció que es col·loca després de la clau, al principi d’una obra musical. 

El NUMERADOR indica quants polsos hi ha. Per exemple, si es un 2, significa que hi ha 2 polsos. 

El DENOMINADOR indica quina figura defineix la polsació. Si per exemple apareix un 4, significa que és una negra, perquè la negra és la quarta part de la rodona que és la figura de referència.

Segons el número que tenim al denominador del compàs, la figura que defineix el pols serà: 

1=RODONA 

2= BLANCA 

4= NEGRA 

8=CORXERA 

16= SEMICORXERA

La divisió de compassos en la partitura es representa amb unes línies verticals anomenades LÍNIES DIVISÒRIES. Es la divisió rítmica de fragments de la mateixa durada que hi ha en un obra musical. 

2. MARCAR EL COMPÀS MUSICAL

Indicar el ritme que ha de mantenir-se.

INSTRUMENTS DE LA MÚSICA POPULAR VALENCIANA

LA RONDALLA DE CORDA

La rondalla de corda és un conjunt instrumental format principalment per guitarres, llaüts i bandúrries, i al qual, es poden sumar panderetes, castanyoles, ferrets i altres intruments de percussió. Principalment, serveix per a interpretar danses i cançons dansades, com la jota, les seguidilles o el fandango, però també les diferents variants del cant d'estil valencià.

VENT

Quan s'ha d'interpretar el cant d'estil valencià, a la rondalla s'hi incorporen el clarinet, la trompeta i el trombó, els quals fan les melodies en les parts instrumentals, acompanyats per la guitarra i el guitarró.

PERCUSSIÓ

Els instruments de percussió poden variar segons el repertori o l'àrea geogràfica.

LA DOLÇAINA I EL TABAL

Conformen el duet més estés de tot el folklore valencià. La dolçaina, al llarg de les comarques valencianes, es coneix amb altres noms: xirimita, xaramita i gaita. Pertany a l'extensa família d'oboés populars que es troben a les regions de la Mediterrània.

El tabal, més universal encara, també sol dir-se en diminutiu: tabalet. Són dos instruments inseparables i essencials per a la interpretació de les albaes, les danses de carrer o balls de plaça, les cercaviles i per a tota classe d'actes festius.

Des de fa algunes dècades s'han format colles de dolçainers i tabaleters que fins i tot sobrepassen la vintena de membres i poden interpretar peces amb arranjaments més elaborats o acompanyar les bandes de música en el repertori de les festes de moros i cristians.

EL SO

El so és la sensació produïda en el nostre òrgan auditiu per les vibracions dels cossos elàstics, propagades per un medi, que normalment sol ser l'aire.

Els humans i altres animals, percebem el so mitjançant el sentit de l'oïda, però, a amés, podem percebre els sons de baixa freqüència a través d'altres parts del cos. Generalment, es considera que els sons audibles per a l'oïda humana són els que tenen una freqüència compresa entre els 20 i els 20.000 Hz.

Els aspectes mesurables que es donen en qualsevol so, són les qualitats del so, i són les següents: 

1. ALTURA

Nombre de vibracions per segon (freqüència). Es mesura en Hertz (Hz). Ací dins, trobem els sons aguts (de major freqüència) i els sons greus (de menor freqüència).

2. INTENSITAT

La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada. Es mesura en Decibels. En aquest cas, trobem els sons forts (de major amplitud) i els sons suaus (de menor amplitud).

3. TIMBRE

És la qualitat del so que ens permet distingir els tipus de veu o instruments diferents. Podem trobar sons de diferent color o timbre, propis de cada veu o instrument.

4. DURACIÓ

És la persistència de l'ona sonora. Es classifiquen en sons llargs (de més duració) i en sons curts (de menys duració).

ELS INSTRUMENTS MUSICALS

En aquest cas, repassarem les diferents families d'instruments musicals. En primer lloc, cal dir que els instruments, es classifiquen en: vent fusta, vent metall, corda, percussió i elèctrics i electrònics.

INSTRUMENTS DE VENT

Són aquells en els quals el so es produeix gràcies a una massa d'aire. La seua divisió és en 2 categories, que són:

1. VENT FUSTA

S'inclouen en aquesta cateogria, aquells instruments que són tubs amb forats. Es divideixen segons la forma amb que aconseguim fer vibrar l'aire del tub: de bisell, de canya simple i de canya doble.

2. VENT METALL

En aquesta categoria, s'inclouen els instruments de broquet. Les notes es fan amb harmònics. Es poden classificar segons la forma del broquet (cònic i corbat) i del tub (cilíndric o cònic).

CORDA

Són aquells que sonen perquè una corda vibra i una caixa de ressonància amplifica el so. Es classifiquen segons la manera com es fa vibrar la corda.

PERCUSSIÓ

Són aquells que sonen per la vibració que es produeix a partir d'un cop a una placa o a una membrana. En aquest cas, es classifiquen en idiòfons i membranòfons. 

ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS

Són aquells que necessiten del corrent elèctric, per amplificar-se, o bé per a produir so.

LA IMPORTANCIA DE LA MÚSICA EN L'EDUCACIÓ DELS INFANTS

Avui en dia, la gran majoria dels infants realitzen alguna activitat extraescolar, com ara música, anglès, futbol, pintura... Però, a vegades, cal que ens aturem a pensar quina importància  tenen aquestes activitats en el desenvolupament de l'infant. Cal saber, que una activitat extraescolar no es solament un lloc on els xiquets i xiquetes han d'estar entretinguts mentre els pares o mares treballen, sinó que pot ser molt més que això. Per exemple, tocar un instruments musical, aprendre i practicar la música aporta una sèrie d'avantatges que poden influir de forma positiva en el desenvolupament general de l'infant, com ara:

- Estimula la intel·ligència al millorar l'habilitat per a resoldre problemes matemàtics i de raonament complexes.

-  Introdueix als xiquets i xiquetes als sons i significats de les paraules, fortaleix l'aprenentatge i contribueix a millorar el seu llenguatge.

- És una forma d'expressar-se i inclós amb la música l'expressió corporal de l'infant es veu estimulada.

- Els fa més sociables, ja que la música dóna l'oportunitat perquè els infants interactuen entre ells i amb els adults.

- Desenvolupa la creativitat i estimula la imaginació infantil, millorant aixina la capacitat per a realitzar qualsevol altra activitat artística.

- Estimula el desenvolupament integral de l'infant, al actuar sobre totes les àrees de desenvolupament.

- Ajuda a establir rutines, assentant així les bases d'una futura disciplina creant associacions entre la música i determinades activitats.

Per tot açò, no cal oblidar que la música representa un paper molt important en el procés d'aprenentatge de l'alumnat, i els mestres, les institucions educatives, els pares i les mares, han de ser conscients dels beneficis que aporta la música als infants com a eïna fonamental de l'educació.